Pilar Montaner de Sureda. Palma (Mallorca), 1876 - Valldemossa (Mallorca), 1961. Pilar Montaner va quedar òrfena de mare als 14 anys i es traslladà a Madrid amb el seu pare. Allà assistí a classes de dibuix amb Emilio Ordónez. Als 18 anys es va casar amb Joan Sureda Bimet. Ni el matrimoni ni la maternitat, va tenir 14 fills, li van impedir emprendre llargs viatges per Europa, visitar els principals museus o acollir a casa seva de Valldemossa personatges des de Rubén Dario a Jorge L. Borges. Es dedicà a la pintura fins a la seva vellesa. A través del seu espòs, Pilar Montaner, s'introduí dins un món refinat i cosmopolita que res tenia a veure amb l'ambient cultural de la Mallorca de principis de segle. Ja casada, fou alumna d'Antoni Ribas i Ricard Anckermann, i del 1902 al 1904 assistí a Madrid a les classes de Joaquín Sorolla. La seva activitat pictòrica i la seva projecció pública foren molt intenses fins a la dècada dels 20. Participà a exposicions col·lectives i va obtenir diversos guardons. El 1906 va aconseguir una menció honorífica a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid i el 1907 una medalla d'or a l'Exposició Internacional de les Arts de la Dona, celebrada a Marsella. El 1918 i el 1921 exposà a Madrid i a Barcelona. La seva primera exposició individual, a Palma, data del 1910. El 1917 exposà a la Sala Parès de Barcelona. El 1928 participà, a Bons Aires, a la denominada Missió d'Art. A aquesta mostra participaren pintors com Anglada Camarassa, Bernareggi, Cittadini i el seu fill Jacob Sureda, un dels firmants del Manifest Ultraista, publicat el 1922 al diari Ultima Hora i signat també per Borges, Fortunio Bonanova i Joan Alomar. Pilar Montaner va seguir pintant i escrivint notes biogràfiques fins que morí a Valldemossa als 85 anys.